L’alumnat de l’IES Antoni Llidó entrevista a Pasqual Alapont a Xàbia Negra

Arriba l’última de les entrevistes realitzades pels nostres alumnes a diferents escriptors i publicades al diari Xàbiaaldia!! Ací teniu l’entrevista completa a Pasqual Alapont.

Tercera i última de les entrevistes que van fer els alumnes de l’IES Antoni Llidó als escriptors que van participar al certamen Xàbia Negra. En aquest cas, es tracta de Pasqual Alapont.

“Quan ja tens 40 llibres publicats, ja no és un capritx, és una realitat”

Pasqual Alapont, nascut a Catarroja i llicenciat en Geografia i Història, ha traduït la seua obra L’ovella negra a totes les llengües peninsulars, gràcies al seu primer premi Edebé. L’autor, actor i director d’escena valencià, qui va deixar la seua faena de traductor, té ara més de 40 novel·les publicades i més de 100.000 llibres venuts. Tanmateix, Alapont segueix creixent com a escriptor amb la publicació de la seua última novel·la, El mal que m’habita.

Pregunta: Vas rebre suport per part de la teua família quan vas decidir dedicar-te a l’escriptura?

Resposta: Ni em van donar suport, ni me’l van negar, és a dir, jo vaig estudiar Geografia i Història, i no pensaven que poguera dedicar-me intensament a escriure, de fet, és una activitat que compartisc amb moltes coses, perquè viure de l’escriptura és complicat. A poquet a poquet he anat publicant més llibres, i el que pareixia al principi com un desig, s’ha convertit més en una realitat: quan ja tens quaranta llibres publicats, doncs ja no és un capritx de xiquets, s’ha transformat en una realitat.

P: Has hagut de renunciar a alguna cosa pel fet de ser escriptor?

R: Espere que no. Abans treballava de traductor/corrector en la Universitat Politècnica, tenia el meu despatx, anava a fer l’oposició, tenia una ocupació per a tota la vida, un treball segur molt ben pagat i en aquell moment vaig decidir que no volia seguir fent aquella faena, volia seguir la possibilitat de poder viure del que a mi em fascinava més.

P: Amb què o qui t’inspires a l’hora d’escriure? Són fets personals?

R: Sí, sempre. És molt difícil escriure sempre fantasia i inventar-se tot. Un escriptor té bàsicament uns elements per a crear que són: ell mateix (la seua pròpia història), la gent que coneix, les coses que ha llegit… Perquè, en definitiva, els escriptors es nodreixen amb les aportacions d’altres escriptors, és com una gran família. Eixa és la meua font d’inspiració: la meua pròpia vida, les meues emocions, els meus desitjos i la tradició que m’ha precedit.

P: Què és el que queda de la teua formació en Geografia i Història?

R: El pas per la universitat sempre et porta a un espai de reflexió. Jo trobe que no vaig aprofitar la carrera del tot perquè ja tenia interessos pel món del teatre i la literatura i em passava molt de temps estudiant aquestes coses, però el pas per la facultat m’ha ajudat molt per al meu treball d’escriptura: la recerca, la investigació de la documentació, del mètode científic… Això són eines que li van bé a un escriptor pel fet de com crear una història o reconstruir el nostre passat.

P: Si t’oferiren fer una pel·lícula d’alguna de les teues obres, quina triaries?

R: No ho sé, pot ser l’última que acabe de publicar, que es diu El mal que m’habita. Jo crec que podria eixir una pel·lícula pel tipus de format, per com estan tractades les seqüències, per com són els personatges, per com està estructurada la novel·la… Podria donar per a un tipus de cine d’enigma, policíaca, de molta intriga.

P: Què opines sobre els joves i el poc gust per la lectura? A què creus que es deu?

R: No crec que hi haguera un interés màxim per la lectura quan jo era xicotet, vull dir, jo no recorde als meus companys tornant-se bojos per llegir, jo crec que són tòpics, hi ha gent que quan comença a llegir es queda atrapada per la lectura i queda fascinat per eixe món. Sí que és cert que ara hi ha altres possibilitats de noció pel món de la ficció, és a dir, darrere dels videojocs també hi ha una estructura narrativa. Tot el món d’una manera o una altra necessitem de la ficció per a explicar-nos la vida.

P: Quins consells donaries a les persones que volen dedicar-se a escriure i estan començant o encara no s’han decidit?
R: Que llegiren, que escriviren i que visqueren. No conec més receptes, vull dir, que el fet de llegir dóna eixos mestres que fan confrontar experiències diferents de contar històries, et donen l’oportunitat de veure que es poden fer coses diferents per a contar i escriure un llibre. Entrenar-se a escriure també és molt important, perquè cada escriptor ha de tindre les seues ferramentes que són la llengua i la possibilitat de jugar amb les paraules per a escriure. I després, una cosa fonamental, que és viure, si un no té experiències que contar, de què escriu?

per MARIA C., DUNA N. i MARTA O.